¡Com va ser honrada aquella taula! ¡Al diable'ls diccionaris, les gramàtiques y les llibretes de temes dels meus dexebles! tot a terra! y'l tinter també, vessat d'un cop de colze per aclarir la taula d'embrassos, plorava de boca sobre les rejoles tota la negror de les seves entranyes.
¡Quína idea més aguda la del Alfonse! Ab dues canes de paper contínuu blanch de perla, fresch y llís com un satí, varem tenir quatre jòchs d'estoballes pera poderles mudar cinch cops en los entremesos del dinar, encara qu'a la derrera'ns quedessim ab los jaspis de tinta ab que los meus dexebles enriquexen la taula al passar d'un idioma al altre les belleses lingüístiques de les dues nacions.
La bacanal va comensar ab lo convit; lo camarer de la fonda'ns portà cinch plats esquisits ademés d'una sopa literaria de caràcters de lletra de sèmola, que semblava com si un caxista hagués abocat lo componedor dins l'olla del caldo.
