has empleat per ficarte aquestes mànegues. ¡No t'aflaqueix poch aquesta vestidura!... Semblas d'aquells que venen al món ab dos mesos de ventatja. Dígas que cada vegada que't mudas deus necessitar que'l metge't recepti una malaltía per posarte a la mida.»
«Alto aquí, Rumamà, no't giris les mànegues, que no s'estila y't pendrían per barber; ja ho veurà la gent que portas guants de color de ginesta; se pensaràn que'l fel sobrexit corre com dolor y que se t'ha apoderat de les munyeques; y al mateix temps, múdat la camisa, que fan gitano aquexos prisats; ¿que no ho sabías qu'es privada aquesta moda? vés, féstels treure, y tal vegada te'ls llogarà'l porrer de la Seu si n'hi hà prou per ferne un collaret pels díes que va d'uniforme...»
A tothom escometería; un per un, y'l que'm faltés al reglament lo cridaría a part y ab bons termes li donaría entenent de que's retirés.
— Noy, en Mil hòmens quíns fumillos gasta! dígas qu'en Carlos d'Espanya fora petit al costat seu.
— ¿Encara no'ns tenen prou l'ull
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat revisada.
