a sobre aquests fatxendes de pescante? ¡Deu los fassa bons minyons! que esmersan més fanfarria que diners; per que tota la opulencia la tenen a la llavia, y'l dia que's malgastan un duro, l'endemà ja guaytan lo diari a veure si ho porta, y van pels carrers de Barcelona ab un aparato y un con que, qu'ab la mirada, no més, ja sembla que tractin de pobre a tothom, y ab un pit y un despejo que fins l‘Ensanxe’l troban estret y de poch gasto, y miran ab un solrís, ab la vista mitx badada. Deu me valgui, que parexen los arrendataris de la claror. ¿Y, donchs, quan s'hi té de combatre ab aquexa trepa de farsants que sembla que fassin del ofici per recreyo, com si proclamessin desde dalt a la banqueta que treballan per distreures y que, si a mà ve, portan a n'en Rius y Taulet y a tot lo senyoríu de la ciutat per empenyo y per tendencia, y agafan la rienda ab una propaganda y un dexèume estar, com si fossin los secretaris de les arques reyals. Firmes aquí, contra aquexos boladistes; ¿no ho veyeu que tot es midó y forses de flaquesa?... ¡Que'ls carreters de
