dría estendre les ales, plè de llemineríes que m'han regalat los estadants.
Dels del primer pis, capses de jaleya de Cuba qu'es una confitura tan clara y presa que s'hi podría llegir de través. Encara no l'he tastada; si no tinch ningú a qui convidar ¿que m'ho diré tot sol qu'es bona? Axò fa beneyt, alabar los requisits, si un no té al devant a alguna persona per compartir la satisfacció.
Després, tinch unes llaunes plenes de pimientos que pera mi deuen ser confitats ab renechs molt encesos, per que couen de valent y apanyan lo paladar com si li haguessen passat la pedra infernal. Ja's pot menjar després la vianda escaldufada, que un cop dins, ben segur qu'arrenca'l bull tota sola.
Per quan me desgani, m'han dexat un pot de mostassa forastera que a la cuenta es bona per curar la rampa de la llengua si un fa excessos de menjar.
¡No hi hà com tenir pessetes per trobar a tot arreu bons padrins diligents qu'estudían per férloshi avinentes les comoditats!
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/128
Aquesta pàgina ha estat revisada.
