Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/129

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 De beure sí que no m'han regalat rès; com que's diu que les humitats cridan la malaltía, debían dir: no lo assessinem a n'aqueix pobre que's té de quedar. Val més que'l champagne y'l vi ranci nos lo bevem nosaltres allí dalt que no hi hà malura.

* * *


 Donya Candelaria, al anarsen, me va dir:
 Míre Juan, si le dá algo cúydese y ténga prudencia ¿sabe? Y mucha serenidad.
 — ¡Ay, senyoreta, si'n tinch de serenitat! Viure ab set duros cada mes, prou ne vol de valor. — Ells no ho saben y jo no'm quexo;'s pensarían que'ls demano caritat.
 Y'ls uns derrerà'ls altres, m'encomanavan lo mateix. Deuen creure que faig de porter per divertirme.
 Cóma usted buenos alimentos, senyor Juan, muchas tajadas de carne asá. —
 Justa: tot m'ho gastaré per menjar. Com si un porter pogués anar vestit a la moda d'Adan y Eva.