Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


* * *


 Per allí a les nou del matí's sentía una cridadissa y un xerroteig de criatures per aquesta escala, que jo'm posava al replà, — com que ja ho conexía qu'havían obert la pajarera, — y'ls esperava.
 Rosarito, Catchas, Luchita, Antuco, — tots tenen uns noms bufons y trencadissos; — ¿me dais un besito? — Per aquexos serafinets m'hi subgectava a parlar castellà.
 Tots corrían a ferme'l petó; tots me'l leyan de bon grat. Jo'ls hi tornava. Parexía que olorés fruyta quan se m'acostavan aquells caps d'angelets, torsantlos, acostant la galteta a ma boca y quedantse parats ab los ulls enlayre, com per sentir lo meu bes.

* * *


 Quan also'l cap pera guaytar lo badalot de la escala y veig aquelles giragonses de grahons que ningú trepitja, aquella soletat y aquella