Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Barcelona, que no's recull un alè frescal, ni's troba un ombra delitosa en lloch, que fins lo vestit de llinet fa pesantor y angoxes caloroses, quan veig qu'abandonan la ciutat per cercar en terres forasteres a Vichy, Wiesbaden y Cautterets, la fresca qu'aquí s'es perduda, no es per enveja ni rancunia, però desseguida, en lo meu concepte,'ls tinch per gent defectuosa. Potser serà flaquet l'argument en que'm fundi, mes ja he dit abans que l'article sería denerit y que'l temps no es apropiat per robusteses.
 Trobo, donchs, qu'aquests senyors y aquestes dames que van a banys ò a pendre les aygues, tenen un defecte dificultós d'esmenar.
 Anem a veure: ¿què dona la temporada? dona fruyts saborosos: melons plens de dolsor, sindries qu'ab una tallada casi be s'hi pot brindar, per que allò es un degotall d'ayguamel refrescada; préssechs de cutis vellutat, peres camoses y capmanyes que, posades als llavis, es lo mateix que tenirhi confitures; y en quant a begudes, nos proporciona l'agràs, lo such diví que'ls grechs, devant de