Troya, ja s'hi recreavan lo paladar quan estavan llestos de córrer cada cop que'l fill de Priam los hi donava una embestida que no paravan fins als seus vaxells lleugers; lo granisat de xufles, que per ell sol haguera fet immortal Valencia, més encara que pels seus cacauets, y tant com per les hassanyes de nostre senyor avi,'l gran Don Jaume, y per les altres prendes y recreos que la emmilloran.
Aquexos fruyts cría l'estació, y aquestes begudes tan dolses: la humanitat va trobar que, com obra de Deu, eran bones les fruytes; bones al gust y a la vista; dolses y fresques les begudes, y ab senzillès bíblica va dir: «Jo menjaré fruyta assahonada al estiu, y granisats de xufles humitejaràn la sequera del meu paladar.»
Però, l'estiu porta ademés calors fortes que fan aborrir fins la teoría del treball, y'ls homes defectuosos, los temeraris, los que volen contradir la naturalesa en allò que no'ls hi escau, digueren: me'n vaig a Amelie les bains, a Cautterets, al Estany de Banyoles, y fugiren ab les seves es-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/141
Aquesta pàgina ha estat revisada.
