no pot engolir l'aygua. ¡Y'n diuen galets d'una pasta tan poch civilisada! Donchs, seràn mandonguilles, encara que jo les haja de trinxar.
Quédinse a dinar; posarèm una tauleta per los nens. Déxinla dir a la meva senyora, menjaràn millor qu'a la fonda; però, com ella es axís tan cumplimentosa y tan ensinestrada ab coses d'estrado, té por que jo, ab lo meu natural festosench, no fassi alguna etzagallada. Quédinse; ja veuràn quín dinar preparo: cada mandonguilla serà d'aument.
— Home, Deri, fés lo favor, no sías criatura; ¡què diràn les senyores!
— Déxinla estar; es una invenció meva; cada mandonguilla porta un relleno de moxarnons. Després del bullit, presento filet ab tòfones, que's disoldrà dins de la boca'l mateix que mantecado. Desseguida, entra'l llomillo ab agre-dols, que son dos recreyos pel paladar que l'un no coneix al altre. Luego vindrà'l rostit, que la minyona hi sab donarhi un punt de groch real, que millor que dels fogons, qualsevol diría que'l portan de l'Argentería. Allí tinch
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/153
Aquesta pàgina ha estat revisada.
