una dobleta de cinch duros falsa, qu'un día li vull donar per que me l'arregli ab lo mateix such del rostit y potser serà més passadora. Peix, sí que no n'hi hà: m'ha dit que dormía. Per postres, ademés d'aquests ramilletes qu'estan aquí de cerimonia, tenim tortells de fulls y neules del carrer d'en Petritxol d'aquelles forrades de nata, que quan se les menja sembla que li estuquin lo paladar ab conserva de petons d'àngel. Ah, que me'n descuydava; hi haurà cafè y rom; qu'a casa nostra no hi entran les lleys noves dels cafeters.
— Deri, home, per Deu! Súrt y dóna alguns quartos a aquests cegos y que parin. ¡Ay, me'n dono una vergonya quan venen a tocar!
— Déxals lluhir, pobra gent! ¿Senten quína americanona? ¡Y en un vapor en un vapor!...
— Deri, no fassas ximpleses!...
— Nada, que tinch l'alegría ficada dins del còs y vull que s'exhali.
— Però, no fassas lo bobo. ¿No ho veu, donya Esperansa, quína pena es la meva? Tórnan a trucar, vés a obrir.
— Qu'hi vaja la minyona.
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/154
Aquesta pàgina ha estat revisada.
