— ¿No sabs qu'ella no's pot moure de la cuyna?
— No t'apesaris més, Pepa; ja hi aniré jo a obrir, tranquilísat; y no m'aprimis tant la veu ò sinó jo també'm desmayo.
— Ja ho veuen, filles, tinch aquesta creu: bon home, però es lo mateix qu'una criatura. ¡Ay, Senyor!
— ¡Pepa, noya, vína, cúyta: axò es lo Jardí del General en miniatura! míram quína toya!... Entrèu, company, vos mateix la colocarèu...
Mírinme axò, mírin quína piràmide de clavells y de flors de tota especie; aquí hi hà olors per retornar qualsevol mena de basques y per ferne venir.
— Té, noy, aquí tens deu rals, y dígas a la senyora que n'ha fet massa. Jo't toch, si aquí hi hà clavells qu'han vingut avansats de dos mesos! De manera, qu'estich per avisar un guarda passeyu per que vinga a tenirlo compte. ¡Ahont anem a parar! Axò es un tabernacle; aquí hi hà tota una primavera; y quín surtit de fragancies! casi be fan basqueig. Dígas a donya Lluisa qu'ha fet un disbarat; regalos axís no més corres-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/155
Aquesta pàgina ha estat revisada.
