ponen qu'al moniment de Setmana Santa y fòra. Ja li pots dir que n'hem quedat prendals, y moltes mercès. ¡Nostre Senyor de Reus, baxèu si no teniu feyna!... Donya Lluiseta!... però quína idea ha tingut aquesta bona senyora!... ¡No'n faré pochs de camins de la cuyna aquí per olorar aquesta exquisitat! ja'm sembla que hi agafaré un enfit de nasset que després no hi valdràn ni rapés ni aygues de Colonia per tornarlo a son cientro.
Mira, Pepa,'l posarèm al mitx de la taula, y estich per etgegar les caderneres y'ls canaris per que hi vingan a cantar unes quantes passades d'aquelles que hi tremolan lo bech com si hi tinguessen esgarrifanses. ¡Quína taula! Los ramilletes als costats, aquesta toya al mitx, y dues soperes per banda ab aquella fumera de les mandonguilles, semblarà que'l cel se'ns entri pels ulls y per la boca. ¡Y quíns reparos de substancia flayrosa pels vehins de la escala! Ja't dich, Pepa, qu'ab l'olor sola quedaràn convidats y satisfets, ¡vès a quín punt t'ho poso!...
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/156
Aquesta pàgina ha estat revisada.
