— ¿Encara rentas plats, Tecla? Per tu no hi hà diada ni festa que hi valgue... Pel càs, tot es un senyoríu en aquest món. Jo, que tinch l'estil de dormir sota un arbre de la Riba, me trobo cruxit avuy qu'he fet mitxdiada de cap a la taula. Al menos he dormit tres hores. He tingut un sòmit, Tecla, qu'han passat com una professó'ls anys de la joventut... Era una professó trencada; de tant en tant, com si s'esmortuhissen les atxes, tot quedava a les fosques. Ben segur qu'eran les penes nostres que han tingut clemencia y s'han amagat per no entristirme.
Jo'm passejava a dalt de cavall; era en aquell any que vaig esser abanderado. En la banda que portavam hi havía en Luchini tocant lo vals de la Rosita. ¿Te'n recordas d'aquell vals, Tecleta? Jo crech que, bo y adormit, l'he tornat a ballar.
Lo carrer de Fernando's veya plè de gom a gom; nosaltres, serios y avall sempre. La gent pels balcons
