ab sos ditets, pensantse que ningú'l veurà. Una nota armoniosa va llensar lo merlot desdaquell frescal entexinat de fulles verdes, y jo'm vaig entristir, que fins en les escenes més plascentes de la naturalesa'l cor humà hi té de trobar amargues recordanses. Tot seguit vaig pensar en los primers anys de la meva jovenesa; en un merlot de bech daurat, mon dexeble'l més volgut, a qui jo a través de l'escletxa d'una porta, hi estirava'ls llavis y'ls hi enclohía, com aquell que va a esclafar un atmetlló, per xiularli'ls primers compassos de la serenata de Mozart. No pogué resistir lo pobre tan clàssica instrucció, y un día'l vaig trobar tombat d'esquena, apagats los ulls y mitx closes les potetes, com si hagués anat morint estrenyent les mans del seu mestre, que tant volía ferlo lluhir en aquell suau cautiveri, en aquella finestreta engalanada estiu y hivern ab les verdors de la eura...
Se fongué aquella nota tan dolsa en l'espay, sense dexar eco més que en lo meu cor, y'm costà molt de esbargir la tristesa. Benaventurat lo
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/193
Aquesta pàgina ha estat revisada.
