qui té un natural oblidadís, que les penes no'l maltractan y'ls recorts no l'ensopexen!
L'explèndida figuera veyam passar també, ab ses branques cobertes de fulles, com palmells de mà estesos per rebre'ls ardors del sol y recullir les gotes de rosada qu'han de donar dolsor de mel al fruyt y tendresa amorosida.
Y vastes planuries veyam, y enfilats bancals que la vinya hermosejava ab los entortolligats dels sarments qu'ondulavan en verdes garlandes, cobrint la terra ab triomfals arcades. ¡Ay!, vaig sospirar, donant un altre geyent a ma tristesa, de la manera qu'un malalt cambía de postura. Aquí's cría'l rahim, aquí s'inflan sos grans y ab les ardencies del sol logran espirituosa dolsayna; d'aquí surt lo vi qu'ha de causar la nostra desditxa, per afany d'aquexos espanyolets, — y dich espanyolets ab tota malicia, per que fora llarguesa ò malaverany dàrloshi lo nom sense disminució, — que volen fernos tan venturosos. D'aquí naix y prové nostra desgracia; y'l vi qu'a nosaltres may nos ha fet mal, lo vi que
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/194
Aquesta pàgina ha estat revisada.
