Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/195

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

may ha ensenyat d'escriure a ningú d'aquesta terra, ara, per rancunia, s'ha avingut ab la gent de Fransa y tornarà a la nostra patria vestit de estiu, — vull dir ab dos graus més que l'aygua, — y's farà pagar, ab nom foraster, a catorze rals los tres petricons, y allavors sí que sabrèm què cosa es pendre medecina gastant bona salut.
 Mentres jo m'entregava a tal mena de pensaments, l'oreig movía aquelles esteses de verdor, la terra gosava orientals recreyos, rebent la fresca que la pampolada li enviava ab los mormulls de ses fulles tendres, y nosaltres n'arreplegavam alguna bufadeta, servida ab esbargiments de fum y alguna espurna solitaria escapada del caliu de la màquina.
 Al Vendrell, — y'm sembla que aquesta relació va ben acompassada ab la llestesa del tren, — l'Antonet Gaudí, qu'ignoro si pateix flaquedat de memoria, puix no's recordava de si havía menjat postres en lo dinar, me va fer la confidencia de que sentía un cori mori ab dolorets molt apetitosos, y per posarhi compostura baxà a comprar un revingut tall de