Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/196

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llonganissa, per que, segons informes, ja no la vènen a unses sinó a fraccions de metre, pel modern sistema, y ab tan sabrós berenar, lo meu amich posà reparo a la debilitació que se li manifestava interiorment. Jo, que per alguna cosa tinch gustos arabescos, vaig refusar lo tocino; y la rossor d'una truyta a la francesa acomodada en un llonguet, com dins de les cobertes d'un llibre, me va semblar convit de bibliòfil y ab tal ilusió vaig restaurar mes forses ab un novíssim volum, si nó de Artes y Letras, ilustrat al menos per desconeguda cuynera. Com realment lo qu'es bo al últim s'imposa, dexant apart melindreríes d'infiel, vaig gustar la llonganissa, aquesta reducció de tocino, substanciós mosaych que ningú llevarà la glòria a Vich d'haverne inventat la trassa; y també alguns companys la saborejaren en tallets rodons, qu'a mi, aficionat a veure les coses pel costat pintoresch, me feyan l'efecte de numismàtichs molt curiosos coleccionant per nou mètode una esquisida troballa de monedes de l'antiguitat.
 Continuà'l viatge, y'ls poetes, es-