Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/204

cel a tot subgecte que mal parli del licor de la seva terra, per alabar aquesta farsa de bombolletes fonedisses, aygua d'Argentona ensucrada, ò evaporacions de mostassa ab xaropets y altres dolsaynes.»
 Axís podía dir la sanch al rebre tan exaltador reparo; mes alguns enviavam expressions al champagne per que sabíam qu'en la ciutat de Reus lo fabrican, y'ns dolía de no poguer esser més proteccionistes.
 No's pronunciaren brindis; mes lo senyor Llorente llegí cartes de Querol y de Balaguer, totes dues entristides per igual racansa; y es que desde Madrid s'anyora a Valencia y Catalunya lo mateix que a uns cels que s'han dexat. Y no pot succehir d'altra manera, per que Madrid es lo Paradís no més que per determinades persones; y Valencia y Catalunya son dos escapulons de la Gloria per tots los qui hi havem nascut y pels demés que venen a estarhi.
 Se varen cantar cansons de la terra, y no vull dirte si'n foren de xamoses y ben entonades, per que pensarían dos amichs meus que de tot prench motiu per ferne alabansa.