severs, y no's troban, com en poblat, entrebanchs de llinatge ni xalaneríes d'escrexos, ni pactes dotals.
De Valencia copiant la paella, (que'n sortí ayrosa la coquesa,) presentaren un arròs qu'ell mateix se exaltava la gloria, en una fumeradeta blaviscosa que circundava les plates, eclipsant tota fama milanesa, y sense referirse al gust, qu'allavors no ne sortirían guanyadors los d'Italia encara que'l guisessin en lo mateix teatre de la Scala.
Y's digueren bones coses entre glop y glopet de vi del Priorat, més valent que tots los champagnes, y sense tanta simulació ni fanfarronades de exirse de l'ampolla fet una ira, com si tot ho volgués abolir ò espatllar, baxava pausat a la copa, olorós com bàlsam, acolorit ab topacis ab esmaltadures de sol, y una vivesa y un esperit que la sanch parexía que li cridés: «Vína assí, elíxir de la terra catalana, naxement de l'alegransa; vína tu que tot ho tens pels que't respectan: amor, dolsura y fortalesa; vullte defensar si algú't desprestigía per aquexa ensabonada, y vull dirli a Sant Pere qu'embarri les portes del
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/203
Aquesta pàgina ha estat revisada.
