Aquesta pàgina ha estat revisada.
Tinch com una especie d'haverlos vist; no sé si fou somni ò fingiment nascut en la meva imaginació.
Una nit serena, freda, en que les estrelles resplandían ab brill molt avivat. Jo, al peu de la finestra, arrupit, tremolava embolicat en la flassada, esperant als Reys, ab los ulls fixos al cel, creyent veure d'un moment al altre la seva aparició.
Lo sereno feya la ronda, y a cada cop de xuxo donat contra les portes me commovía y'm penetrava com si'l sentís ressonar dintre del cor. Quan picà a la de casa'm vaig creure ser descobert; retenía la respiració y trobava estreta la reconada
