Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/212

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

hont m'arraulía creuat de brassos, la barba sobre'ls genolls, volguent encaxarme en aquell àngul de paret per estar més amagat.

* * *


 Lo pare havía vingut molt capficat del obrador. Aquell vespre's cansà tot seguit de jugar ab mi sostenintme al extrem de la cama, en la que jo m'hi posava axarrancat com a dalt de cavall, fentmhi gronxar tenint les meves mans entre les seves, y tot just contestava a les preguntes que li dirigía la mare mentres feynejava per enllestir lo sopar.
 Jo'm vaig asseure a la seva falda sens gosar dir rès, y m'entretenía seguint ab la vista los raigs d'espurnes que la mare feya saltar de les brases ventant ab molt dalit lo foch.
 — ¿Què tens avuy? — li va dir girantse de sobte, estranyada del posat surrut del pare.
 — ¿Sabs allò que't deya, que quintarían al obrador? Donchs, ja han quintat: de dotze qu'eram, vuyt havem quedat en vaga.