xèmli aquesta fal-lera; ¡ditxós d'ell! aquexa sí que no's compra ab dobles de quatre. No ploris, Manelet; los Reys vindràn. —
Jo no podía aconsolarme; plorava no sé per què; me donava pler: respirava millor. A la mare també li vaig trencar lo cor, y al besarme m'humitejà la cara ab les seves llàgrimes.
Lo cel s'obría; les estrelles s'anavan espessint, estrenyentse y ajuntantse formant una rodona. Damunt d'aquell círcol hi brillava una llum més estesa y resplandenta que la del sol; unes nuvolades acolorides pujavan y baxavan y's confonían barrejantse com fums matisats, encesos com los colors dels clavells y de les roses. De primer van exir una munió d'angelets. No més se'ls hi reparava que sos caps rossos y dues ales al coll; torsavan la cara y volavan donant toms y voltes com si fossen coloms ¡ab ses ales tan blanques! y venían, s'acostavan y'ls veya riure!
Les estrelles se tornaren a escam-
