Vés al contingut

Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/227

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nomía y que d'un rasgo de ploma acomodés los pagos del subsidi, fent una bona composta que tots nos hi poguem salvar. Per que, contant als preus qu'estan los queviures, del modo que'ns menjan les suades los lloguers de casa, los guanys curts, moltes les necessitats, ...y ademés dongue instrucció a la familia que puja, y li sortirà nèt lo càlcul que no hi hà forma de viure ni de medrar, a menos que suprimin los fogons de les cuynes y que'ls pares de familia cridem a l'hora del àpat a les nostres esposes y als nostres xicarrons lo desmoralisador càmpi qui pugue, si no establim la ordenansa d'abonar dos quartos als que no vulguin dinar y férloshi bestreure al vespre quan s'assentin a taula pera sopar...
Davant d'imatges tan desolades y d'escenes tan series, que farían trencar lo cor y plorar a llàgrima viva, ni nosaltres ni V. E. som capassos de resistirho. Que les nostres idees ni'ls nostres sentiments han nascut pera semblants cassos ni conflictes.
Vínga, donchs, la satisfacció que rendidament se solicita: que la concordia unexi voluntats apartades;