van per igual senzillesa y ingenuitat. Després, tots dos callavan, dexant vagar la memoria per aquella felicitat; fins que l'un emprenía sa feyna, l'altre s'alsava, caminant penosament, dexant al peu d'aquell vetllador tota la poesía de sa joventut, y se'n anava a donar voltes per lo seu Calvari, prou costós y llarch y més aspadat cada día.
Los amichs del Sidro a mesura que s'hi anaren j untant convingueren a donarli un ral cada hú. Hi havía setmanes qu'arreplegava vuyt pessetes. Tots ¡la bona gent! quan se'n anavan dexavan los quartos pel senyor Quim, y molts cops fins se feyan trobadissos per donar l'almoyna al pobre músich ò pagar la setmana enderrerida si se'n havían descuydat.
Al arribar lo dimecres, semblava que'l cel s'obrís pel senyor Quim; tant si era poch com bona cosa lo que li entregava'l Sidro, ho rebía ab un goig tan humil y enternit... Ja hi anava preparat, alegre, ab l'ale-
