probatures y tastets. ¡Que bo era! encara'm menjo l'olor de memoria molts díes per postres. Me'n recordo com si fumés devant meu.
Si hagués sigut més arriscat, ara sabría quín gust té aquesta sopa tan exaltada pels inteligents.
Però, ¿y l'estimació del arròs que m'es fidel y'm correspon enviantme expressions desd'allavores...? Potser fa quatr'anys que perseguía'ls derrers grans de la racció, fitorantlos d'un a un ab les burxes de la forquilla. Valga que'ls dibuxos del plat eran ben fixos, ò sinó esguerro aquell ciervo ò me l'empasso bo y sucant l'última expressió d'aquella substancia marítima y terrera.
Nostre pà de cada día... Jo no demano tant; fins escatimo l'oració, per estalviar. «Que no'm manquin los rosegonets, Nostr'Amo,» li prego cada dematí. Quan me'n vaig al llit, no n'hi hà de pare-nostre. No me agrada pidolar massa y cansarlo per la gana del endemà; axís m'aventuro a que'm dongi pà tou.
