M'encaro ab un'altra influencia, y m'adormo, refiant ab ella de que's cuydi una mica d'aqueix solitari que queda abandonat demunt d'una màrfega. Y per ara, no tinch altre enemich a témer que'l fret; sinó, de un sòn m'empassaría la nit, com qui té una basqueta, sense que'ls ulls se cansessin d'estar closos tan belles hores.
Me'n descuydava: la debilitat també m'es contraria; aquesta facinerosa vol medrar a costa meva. Lo fret y la gana son los que'm fan l'oposició a la vida. Però, l'un acaba les valentíes pels encontorns de Sant Joseph; l'altra es més tossuda: per axò la varen fer femella; tenen més perfidia elles, son més venjatives les femelles. Y de tan maques com n'hi hà!
Una, una sola, creua per devant meu en somnis. ¡Que n'es d'hermosa, descolorida y tot, com si fos de cera! Fa vint anys qu'es morta, y es ombra tan sols de sa hermosura. Ve, y'm besa als ulls. ¡Quínes besades castes! ¡quína delicia de puresa! Es l'amor que penetra fins a l'ànima y la fa glatir de goig. Jo'm desperto, y conversem, com deuen conversar los
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/276
Aquesta pàgina ha estat revisada.
