— Ni jo soy tu, ni hago nada. Es Santa Cecilia, ¿està usted, mi subalterno? —
Me va fer anar a Governació. Jo li vaig dir: — Míri, vostè no'm perjudica a mi;'m cau aviat lo lloguer de casa y faltaré ab l'amo; vàgi, pòsil près a n'ell, que li farà perdre l'empleyo. —
Y cà! no passà a majors. Allí, al peu de rescala,'m varen conèxer dos ò tres. «¡Si es de la murga!...» Y'm van afiansar.
Aquell patatero retirat me convidà a unes copitas tractantme de tu, com abans del desterro.
— Nó, s'estima; no'n bech de licors comuns. Lo meu facultatiu me té ordenat lo Champagne.
Fa massa fret pels pobres: a casa no hi podem viure; al carrer no hi podem medrar. ¿Quí toca, y quí escolta, y quí menja? Si jo hagués despreciat l'estiu y hagués anat als Pirineus a cercar fresca per l'Agost, tan com natural qu'ara vingués la
