— ¿Y Sant Joan, y Sant Pere, y Santa Eularia? — exclama exaltantse la senyora Caterina.
— A poch a poch, que jo no'ls hi nego'l mèrit, y'ls respecto y me'n recordo a les postres del Rosari; però, per mi'ls Sants més nobles son los qu'han dut a Deu a bras; té, Sant Cristòfol ja no hi entra, per que'l duya a coll.
— Quínes fal-leres més tontes!
— ¿Ahont s'ha vist, dígas, festa com la de Sant Joseph? Fins la diada té mèrit: vigilia de Primavera; vés a la Rambla, guàyta'ls arbres, y veuràs que ja treuen fulla, que pareix que els hi apunti un bigotet de verdura. De rams y de toyes y de clavells, no'n vulguis més, per que t'enterbolirían tantes olors. Per assí va una minyona ab una gran plata de crema que semblan dobles de quatre foses; per allí passa un criat portant un mató de monja guarnit ab fonolls y violes boscanes que tan bona es l'olor com la lleminadura; més ensà s'arrecona per l'acera un aprenent confiter ab un temple de Salomó fet de sucre ab unes columnes que si s'esllavissan tot lo mal que poden fer es un dolo-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/31
Aquesta pàgina ha estat revisada.
