Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ret de caxal. Y no passas per carrer ni carreró que no vegis gent ab les mans embrassades, fent equilibris per que'l mató no's giri, la crema no's vessi, ò s'aguanti'l temple, mirant tots a terra y fent tantines ab un cuydado y un respecte, qu'allò sol ja indica l'apreci que'ls matexos del ofici tenen per Sant Joseph.
 Al carrer d'en Petritxol no hi entris, que la vista ja's daleix contemplant les postures qu'hi exposan fetes ab nata; allí hi hà ramillete tan alt y primet que sembla'l sepulcre de Mahoma que ningú sab com s'aguanta; y sobre tot, aquella parada de quadros en les parets del carrer, qu'un té de passar ab lo barret a la mà donant lo bon día a tants Sants Josephs que sembla que prenguin la fresca trayent lo cap per unes finestres daurades, ò per veure com pren Barcelona la festa del Patriarca gloriós.
 Y tocan les dèu; hora solemne. En los claustres de la Catedral, quína bellugadissa de menestrals vestits ab panyo negre! que guapos, que sapats, quínes cares de gent de be! ¿Quí son? Los mestres fusters de Barcelona. A la bon'hora; salut, gent honrada.