Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

vaig entendre del tot; no hi valían llatins; per que certes coses s'entenen encara que s'expressin ab xifra.—

IV



 Ab deu dobles de quatre vaig tenir pagat lo gasto que'm corresponía; y content. Després han anat venint anys, y cad'any nou m'ha fet tornar més vell. ¡Quí ho havía de dir! les glories del Tordillo... Mare de Deu! la sòrt que quan convé no me dono vergonya d'axugarme'ls ulls. ¡Lo Tordillo, aquella perfecció, l'animal més noble y civilisat! qu'haguera pogut anar dins d'un cotxe, en lloch d'a les vares; per que tenía prendes per poguershi establir! Lo Tordillo va tenir que passar per la baxesa de veures a la Plassa de Toros...
 Era cap al tart, entre dos llustros, en aquest'hora que's sent una especie d'angunia ò tristesa dolsa, potser per que l'home que calcula y té datos, veu perdre y afinar un altre día de la seva vida que no'l resquitarà may més, y tal vegada aquesta