Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la dreta, ab un jòch de brida que valía tots los diners, encarava'l cavall per la esquerra, y que ningú tenía rès que dirhi, per que semblava que fos lo toro y no ell lo qui fugía. Però, amigo, se'm distreu lo que se diu un credo, y'l toro de trascantó embesteix y clava banyada al Tordillo per derrera. Torna a embestir, però allavores lo meu cavall, que, vell y tot, té empuje y serenitat, fa un punt de fandango y me li endressa tal surtidor de ferradures als nassos que me'ls hi debía dexar a punt de carmel-lo.
 Aquella nit ja no va dormir a la quadra: malmès com estava, mediant lo meu crèdit, me'l vaig fer acompanyar a Gracia.—

V



 Lo senyor Comte quan va morir va recordarse del seu cotxero; — ¡Deu li dongui més gloria! — se va recordar d'en Geni que l'havía servit trent'anys be y puntualment y ab agrado. Y tinch la meva pobresa; una caseta que sembla un mirall,