Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Parexían dos enamorats, per que jo crech qu'ell y la Mort arribaren a compartirse les inclinacions. Ell despreciava'ls falagaments de la vida per encisarse a pler ab les misterioses voluptuositats de sa nova amor que li prometía durada eterna. Y sa cara pàlida, son aspecte malaltís y la vivesa sobrenatural de son mirar, indicavan l'afectació d'aquell extrany enamorament. Dirías queran les gales ab que la nuvia ornava al seu promès.
 Ella també s'embellía, y per agradar al seu galan, cercava fantasiosos capritxos que velavan la fúnebre tristesa de sa hermosura.