Per que la Mort no era, per lo seu estimat, aquella fantasma esgarrifosa qu'amaga sota'ls plechs rígits d'un manto la miserable ossamenta que dexa l'humana bellesa quan los explendors estatuaris de la forma son aniquilats per la voracitat del temps. No era tampoch aquexa silueta de ninxo ò de cotxe fúnebre, coberta, com una dueña, ab mantó rossegant, la toca demunt dels ulls anegats de foscor, sostenint ab les nuoses falanges la dalla simbòlica, rient, ab riure pahorós, com si després de la ruina de la vida l'esquelet celebrés l'estèril victoria de la seva immutabilitat.
Era, pel contrari, una màtrona desolada, alta y noble d'aspecte, fosch y sever lo vestit, d'ulls hermosos, ab la santa dolcesa dels qu'estan acostumats a elevar la mirada al cel, negres y brillants, enternits y piadosos, que de son esguart parexían despendres los efluvis de tantes llàgrimes assecades per l'agudesa de dolors infinits. Viuda de l'alegría, condempnada a eterna solitut y a espargir ab fastuosa prodigalitat congoxes y tristures, a endolar feli-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/70
Aquesta pàgina ha estat revisada.
