citats, y tan mísera, que ni planyensa guarda per sa desventura, ni consols pera mitigar les doloroses anyoranses escampades per allí hont marca sa feréstega petjada.
En plascenta companyía la Mort y'l poeta vagavan com dos amichs a qui junta'l dolor comú. Ell li mostrava hermosures terrenes: la gota d'aygua en la que s'hi recullen com en niu d'amors les belleses de la llum; l'insecte de maravellosa estructura; l'aucell que fa de sa vida una joyosa cansó; lo brí de palla que se dobla al pes de la granada espiga a qui sustenta, y que la gronxa y la alsa al ayre com una mare que juga ab lo seu infant; ò li ensenyava la flor cercant lo misteri de sos aromes y dels seus matisos; y, com dos sabis, s'entretenían contemplant les malles de ses fulles tènues, sos nervis múltiples y la transparencia de aquells pètals de finíssima epidermis.
La Mort ab los ulls dirigits al cel,