carrego. Tot Madrid me volia conèxer; tothom preguntava: ¿y quién es ese Virolant del Pastim? y'ls diputats responían: Nada: un hombre de valor. Com en aquella terra's veu que hi hà tanta fanfarria, no ho volían creure que jo seguís manant diligencies. Escoltèu lo fet ab quatre paraules, que ja sabeu que no gasto floreyos.
Tenia'l bestiar cansat, y'ns faltavan dues hores pera arribar a Calatayud; a la diligencia no m'hi cabía ni una sanabra més de persona: a la vaca sols, dotze assientos; al interior y al cupè, ni's podían ficar la mà a la butxaca. Lo bestiar estava reventat y se'ns va fer nit. No's sentía ni una mosca: els cataclins de les cabessades y algun cop de tralla meu que feya treure espurnes de foch del mateix ayre, y, fòra d'axò, una quietut qu'haguerau pogut contar les esberles que queyan al costat de la roda cada cop qu'axafava una pedra. La nit, com un tinter. Quan tot de una se m'encabrita tot lo bestiar del tiro y la diligencia se'm para en sèch: me l'havían trabada roda per roda com un freno de carril! Ja he
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/83
Aquesta pàgina ha estat revisada.
