Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



----

Del rector de Pitalluga, coronista de la vida del Dr. Vicen García rector de Vallfogona.


  Tant remontas, García, lo teu vol,
Que á ta ploma ninguna pot seguir
( Per mes que l' envejós vulla mentir )
Ara escrigas de goig, ara de dol.

  Ab rahó se gloria l' nostre pol,
De véuret, major astre axí lluir,
Y ab ta llum las mes claras obscurir,
Fente, en lo resplandor, unich y sol.

  Voldria en alabarte, alsar lo cant,
Segons lo que ton numen gran mereix:
Pero que pot cantar un ignorant?

  De las virtuts que l' cel, donchs, comparteix
En tu sol, comunicam' tant ó cuant;
Y veurás com per tu lo meu cant creix.



----


Disculpa del rector de Bellesguart ab motiu de haberse impres las obras del célebre García contra la censura dels escrupulosos lectors.

DECIMAS.

  Las Obras del gran García
Ixen de la premsa y fum,
A ser dels ingenis llum
Per sa gala y energia:
Qui culpa la fantasia
De nu, ó altre asumpto tal cual,
No fa compreensió cabal
Del que García escrigué;
Ni del que un Dante digué;
Sab del bé, qui sab del mal.

  Qui recele, escrupulós,
Llegir sos julius escrits,
Ceves en los erudits
Y arrime tot lo jocós:
Molt perdrá del mes melós
De aquella musa lampreada;
Que si del dols peca en fada,
En lo grave y elegant,
Te sal y gracia picant
Als picants de ben salada.