----
Tant remontas, García, lo teu vol,
Que á ta ploma ninguna pot seguir
( Per mes que l' envejós vulla mentir )
Ara escrigas de goig, ara de dol.
Ab rahó se gloria l' nostre pol,
De véuret, major astre axí lluir,
Y ab ta llum las mes claras obscurir,
Fente, en lo resplandor, unich y sol.
Voldria en alabarte, alsar lo cant,
Segons lo que ton numen gran mereix:
Pero que pot cantar un ignorant?
De las virtuts que l' cel, donchs, comparteix
En tu sol, comunicam' tant ó cuant;
Y veurás com per tu lo meu cant creix.
Disculpa del rector de Bellesguart ab motiu de haberse impres las obras del célebre García contra la censura dels escrupulosos lectors.
Las Obras del gran García |
Qui recele, escrupulós, |