Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

  La Pitagorica I,
Moral cifra celebrada,
Ha García decifrada
En cuant escrigué ladí:
Lo mal en breu resumí,
En lo bo se dilatá,
Ab que ensenyansa doná
De cenyirse en lo indiscret,
Y explayarse en lo perfet,
Que es fer cuant tot sabi fa.
  Dirán, que dona motiu
Lo joguét de sos escrits
A pensaments divertits,
Son lluquet del incentiu,
Qui no es llepol de perdiu
Poch repara en la taronja,
Y si en ells la que mes flonja
Se ombra de alguna fums de amor,
Sapia que ahont no troba humor,
No s'pega de humor la esponja.

  Ser bo llevar la ocasió
La prudencia ho aconsella,
Y que á la viuda y donsella
Pot fer tant escrit corcó:
Lo mateix diria jo,
Mes pregunto ab tota pau,
Importa acás menos frau,
(Per mes que m'digan es us,)
En una y altra ??'abus
De la comedia y saráu?
  Y conclouré finalment,
Que si be es contrafacció,
Puga menos la rahó,
Que pot la pasió violent:
Valgas del entendiment,
Qui á García llegirá,
Sia del estát voldrá,
Viuda, casada ó donsella,
Seguint la máxima aquella,
Diu, que: qui es bo, bo se está.