Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

VIDA DEL CELEBRE DOCTOR VICENS GARCÍA, RECTOR

DE VALLFOGONA, EXTRACTADA DE LA QUE ESCRIGUEREN LOS RECTORS DELS BANYS Y PITALLUGA.

Per D. S. G. y J.

N

o sempre los grans homens maman la materna llet en brasols illustres, ni deuen sa grandesa á la que se procuraren sos progenitors: en humils bloquers y de pares menos richs que virtuosos naixen moltas vegadas grans ingenis, que per propi merit se elevan á la verdadera grandesa, de que sols son mereixedors los virtuosos y los sabis. Axí sucsehí al nostre insigne poeta García, donantli lo cel la ciutat de Tortosa per lloch de son naixement, y per pares uns honrats, encara que no richs, catalans.


  Ab motiu de haber consumit varios arxius la llama dels incendis que causaren en Tortosa las guerras del sigle XVII no existeixen molts llibres de batismes, y entre ells se perdé lo que contenia la fe del de García; mes segons se ha pogut collegir de las propias obras del nostre poeta seria son naixement cerca los anys de 1580.
  En la infancia ja doná probas de son gran talent, que las desplegá en sa edat juvenil. En esta estudiá filosofía, teología y las ciencias humanas en la universitat de Lleyda, famosa en aquella epoca per lo lluidissim y numeros concurs de sabis nacionals y extrangers. A tots sos condeixebles sobrepujá García, de manera que era lo encant de la universitat; per lo que se meresqué lo apreci general y que alguns nobles condeixebles li donasen los necessaris auxilis per la sua subsistencia de que estaba escás per las curtas facultats de sos pares.
  Acabats los estudis majors obtingué en aquella universitat lo grau de doctor en teología, mediant las probas de saber que doná del modo mes admirable, quel feu gran entre los sabis de aquell sigle.
  Molts foren los favors que rebé de Lleyda lo nostre poeta, als cuals no fou jamay ingrat, ans be procuraba ocasions de ostentar sa gratitut y correspondencia. Es testimoni de esta veritat lo inimitable panegirich que feu (y está continuat en las obras poeticas) ab motiu de la elecció de rector de la universitat en la persona de D. Felip de Berga y Aliaga; panegirich que al pas que manifestá la germandat que tenia ab las musas, comensá á despertar las envejas dels codiciosos é ignorants.
  Pasá despres García á la capital de la provincia, Barcelona, de cuals habitants fou rebut ab las majors demostracions de afecte, tributant á son marit los merescuts aplausos, especialment lo marques de Aytona que apar se declará son protector. En efecte, ocu