tuosa capella en honor de la Santa, encarregantse lo rector de procurar una reliquia de la propia verge, cual reliquia adquirí del illustre abat y capitol del memorable monastir de Santas Creus de monjos benedictinos cistércienses, per medi de son intim amich lo R. P. Fr. Josep Barbará ex-abat del mateix monastir; y est honorable monjo, acompanyat de altres PP. graves del ordre, feu la benedicció de la capella y colocació de la reliquia de la Santa (que es part del dit annular de la ma esquerra) als 16 de maig de 1617. Las sumptuosas y concorregudas festas que se feren en Vallfogona ab est motiu duraren tres dias; en lo primer oficiá dit illustre ex-abat, y feu lo panegirich lo nostre insigne rector. Per la tarde se representá la famosa comedia de la santa que al efecte, y mentres se construhia la capella, compongué García, y es altre de las obras poeticas que feren honor al autor. La memoria de estas sumptuosas festivitats la perpetuá lo rector ab la inscripció que feu esculpir en una lapida que colocá en la paret exterior de la capella.
Gozá García de tota tranquilitat que li proporcionaba la permanencia en Vallfogona fins al any 1622, en que la magestat de Felip IV vingué á Catalunya. Era est monarca apasionat á la poesía, y per consecuencia protector dels poetas, de manera que á la benefica sombra de sa real munificencia creixeren y floriren en Castilla los Gongoras, los Lopes de Vega, los Quevedos, los Velez de Guevara y altres. Sabént García la vinguda del rey, furtivament volgué coneixerlo y escudrinyar la baraunda de sa comitiva. Al efecte aná á Cervera, y en lo transit cumplí son desitg, retirantse inmediatament á Vallfogona, resolt á no deixar la quietut de que gosaba: mes á pesar de sa molta precaució, no pogué evitar que algun literat, zelos del honor de Catalunya, fes sabedor al rey de la existencia del celebre Dr. Vicens García á qui volgué coneixer, y lo feu venir á Barcelona. Esta ocorrencia disgustá moltisim á García que ja coneixia sobradament lo que era la cort, ( segons manifestá despres la experiencia ) y fou causa de la sua mort en lo millor de la edat, debent ab sentiment obeir las insinuacions del monarca, y deixar aquella amable soledat per engolfarse en lo torbellí de la cort. Ab aplauso general y plena satisfacció dels amichs y dels sabis fou rebut, y per alguns nobles presentat al Gran Felip, quel rebé en audiencia pública ab lo major agrado, tenint congregats á proposit mols poetas catalans y castellans per fer proba del ingeni del rector de Vallfogona, valentse dels problemas y preguntas mes agudas que inventar sabés la poetica sutilesa. A tot respongué García ( despres de haber saludat al rey ab una excellent decima en lo acte de besar sa real ma ) deixant sorpres á S. M. que li prodigá las demostracions de carinyo y apreci, de las cuals era ben mereixedor. Agreit García als favors del rey, en lo breu espay de una nit compongué diferents poemas
