Vés al contingut

Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


SONETO VI.

Á la propietat del bram dels asas, comparantlo ab altres brams.

  Brama ocupada de rabiosas penas
Del fort lleó la natural feresa,
Cuand lo astut casador ab sa destresa
Lligát lo deixa ab trampas y cadenas.
  Brama ab mil bocas de brumera plenas
En senyal de sa fam y sa bravesa
Lo mar, que aprés que s' menja la riquesa,
Escup la nau com ós en las arenas.
  Brama lo cel, si ab cualitats contrarias
Los elements en sas regions se alteran,
Ab que l' aire condensan y lo inflaman.
  Braman las infernals y temerarias
Furias, que l' fi de son dolor no esperan:
Peró mes propiament los asans braman.


SONETO VII.

Als desmays que patia una donsella nomenada Lucresia Sagristana.

  Eixos desmays, que ab desigual cruesa
Executan, Lucrecia soberana,
La gracia de eixa cara mes que humana,
Que al cor recull gran part de sa riquesa.
  Alguasils son de amor, que á eixa bellesa,
Mil pensions no pagadas li demana;
Que no repara en veureu's Sagristana,
Qui á la deitat mes sacra tingué presa.
  No os queixeu del amor, que per vos mira
Mentres lo vil y odios nom de deutora
En subjecte tan rich ti desagrada.
  Guardeu de incorrer en sa interna ira,
Advertiu que os desitja acrehedora,
Imagineu que os vol descarregada.