Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


SONETO XXIV.

Á un amant desdenyát de totas.

  De ma estela fatal la heretge cara
Mil bocas me está fent desde la esfera,
Veent, que ma fe importuna persevera
Contra la forsa, en perseguirme, rara.
  No hi ha valor per esta sort avara,
Que la propia esperansa desespera;
Y aconté al de fe mes verdadera,
Com qui pinta ab carbó sobre mascara.
  Jo, que á mos desitgs un clau no importa,
Que me l's maten fregonas á pedradas,
Ab fals títol ; que jugo de lisonja.
  Me n' porto mil reganys de la de porta;
De las enfinestradas, finestradas:
Y sobre tot desdenys de una Melonja.



SONETO XXV.

Retrato, que ab lo valent pinsell de la sua ploma, fa de sí mateix lo autor.

  O! tu, que de Cervera á Barcelona
En rocí ó á taló pasas ta via,
No la acabes, sens veure al bon García
Molt reverent rector de Vallfogona.
  Si l' vols coneixer, mira una persona
De ben disposta y propia cimetria,
Barbi-vermell, dolsa fisonomia,
Ras de topeto, barbas y corona.
  Ni hipocrit, ni profá; alegre y grave;
No presumit y entés; savi y poeta;
En tot molt aseát; de raro ingeni.
  En suma: En veurer un que no se alabe,
Ni fa en vidas agenas del profeta,
Admira l' y venera l' per Garceni.