Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/100

¡Mes ay! mesquins, vosaltres, emigrants temeraris,
que'l desitx d'or abrusa ab hidròpica set,
¿tornarèu? y si un día d'exos climes contraris
tornesseu, portaríau lo còs fort, lo cor nèt?

Si allà caudals s'aplegan, es ab ruda fadiga,
y tal volta perdentne ditxa, conciencia y pau;
¿y ho sabeu, y joyosos partiu?… ¿no hi hà qui'us diga,
que Deu no vol que l'home sia del or esclau?

Si us en aneu fugintne de miseria aflictiva
qu'omple de dol y pena los bons cors catalans,
retornèu sens recansa, puix allí ab guerra activa
lluytau a mort com tigres germans contra germans.

Veurèu quant enganyoses son les falses grandeses
que la cobdicia pinta a vostre enteniment;
veurèu que si alguns logran benguanyades riqueses,
cent mil troban miseries y perdició y torment.

Allí castiga'l clima al osat que l'assalta,
aquí us brinda la terra ab envejats tresors;
y si explotar volguesseu tot lo qu'explotar falta,
fora la mare patria un ramellet de flors.

¿Què desitjar podríau qu'ella no pogués darvos,
si vostre esfors l'aydava ab incessant dalè?
Si com allí volguessseu al treball consagrarvos,
aquí dels que treballan son los tresors també.