Mes ¿què ha de fer la trista, malferida, delmada,
ab la fera congoxa de son mortal dolor,
si vosaltres d'eix modo la dexau desolada,
sent com son vostres brassos les venes del seu cor?
¡Ay, tornèu a la riba! calmèu l'ansia ambiciosa!
En exes llunyes terres ¿què cercarhi penseu?
Allí baumes més fresques, ni flors més aromoses,
ni fruyts més deleitables que aquí, no hi trobaréu.
Ni més amorosetes nines encisadores,
ni atmòsfera més pura, ventijols més templats,
ni més ab la cobdicia riqueses temptadores,
ni matrones més castes, ni varons més honrats.
Tornèu, fillets, tornèune, tinguèu per certa cosa
que, ab fermes esperanses de Deu en lo poder
y treballant joyosos, Ell dona ab mà abundosa
molt més que'l pà diari a qui l'ha menester.
1876.
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/101
Aquesta pàgina ha estat revisada.
