Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/109

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

De lluytar ¿què'n treuría?
 ¿Quí tinch? ¿quí vol
que jo en lo món ne reste
 ni un día sol?

Com la vella palmera
 d'erm africà,
cremada y combatuda
 per l'huracà,

que sempre ha donat ombra
 als pelegrins,
sens rebre may de pluja
 raigs cristallins;

axís fou de ma vida
 l'avara sòrt;
molts en mi han trobat ombra,
 jo may conhort.

Jo maternal carinyo
 poch so rebut,
lo fraternal afecte
 no he conegut.

L'autor de ma existencia,
 mon pare amat,
Deu en sa eterna gloria
 ja ha coronat.