Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/110

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

També al sol de ma vida,
 llum del cor meu,
mon espòs, ma alegría,
 lo volgué Deu.

Jamay en mes entranyes
 sér s'ha albergat,
ni ab la sanch de mes venes
 s'ha alimentat.

¿Quina agonía'm falta
 ja que sofrir?
¿Quan tants y tants martiris
 veuré finir?

Si tras fera borrasca
 ve calma al mar,
si l'esplet tras la sega
 torna a brotar,

si després de nit fosca
 ve un jorn serè,
¿per què may tras mes penes
  consol no'm ve?

Si per tota desditxa
 té'l temps consols,
¿per què, Senyor, tortures
 té per mi sols?