Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y al pobret que s'hi acullía
y al amor del sol d'hivern
fiat en Deu s'hi adormía,
com l'infant del pit que'l cría
s'adorm al calor matern.
Recordo que, quan furioses
bramavan les tempestats
y ab les ratxes impetuoses
de les aygues borrascoses
solcavan los llamps irats,
devant d'exa creu divina,
lo sacerdot, bon pastor
de la població vehina,
pilot a qui no acoquina
de la tempesta'l furor,
al rumor de la tronada
mesclant son piadós accent,
conjurava la bromada
que de destrucció prenyada
cubría lo firmament.
¡Oh recorts plens de ternura!
ma vida may més tindrà
hores de tanta ventura,
com les qu'en ma infancia pura
prop d'aquexa creu gosà.
