Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Ay del qui al ocàs arriba
de sa vida, y ha olvidat
de la població nadiva
aqueix signe de fè viva
per los seus avis plantat!
Jo penso en la creu amiga,
companyona dels meus jòchs
y alivi de ma fatiga,
ab l'intim amor que lliga
nostre sér als nadius llochs.
Recordo les delicioses
vesprades del mes de maig,
qu'ab altres nines joyoses,
la coronavam de roses
perpetuines y faig.
Recordo la tortoreta
qu'en ses motllures feu niu
sens por de mortal sageta,
com felís l'ànima asceta
confiada en l'Etern viu.
Recordo quan retornavan
de cassar los potentats,
que humilment la saludavan
y silenciosos passavan
descubrint llurs fronts torrats.
