Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Oh, quànt ab sa llengua muda
exa creu expressà al cor!
Parlà al ànima abatuda
y a l'inteligencia ruda
mots de fè, consol y amor.

¡Quànt y quànt, en passats díes,
son llenguatge benehit
mitigà les penes míes,
y ab cèliques armoníes
delità mon esperit!

Creu del terme, creu preciosa,
ara en và jo't cerch per tot,
com en la nit tempestuosa
lo trist marí ab vista ansiosa
busca lo fanal d'un port.

Puix tan sols runa y malesa
circundan ton pal trencat,
y de ta veu la grandesa
ja no es oida y entesa
y's pert en l'immensitat.

¡Ay del qui en la creu campestre
tan sols una fita veu!
¡Neci qui la flor silvestre,
sols com producte terrestre
mira y trepitja ab menyspreu!