Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y'l silenci que'm rodeja
en mitx del humà burgit,
demostra qu'en ma existencia
tot ha mort, tot es finit.

Fins ma set de gloria vana
ab mon bon espòs finà;
ara tan sols ambiciono
la gloria d'hont ell està.

Y mon cor cap allí vola,
l'apenan les dilacions,
per que allí troban ver premi
les nobles inspiracions.

Y en quant afanyosa axeco
la mirada cap allí,
tot lo d'aquí baix me sembla
obscur, lleig, fals y mesquí.

Allí dalt l'alè no hi puja
de la negra ingratitut,
allí dalt triomfants campejan
la veritat y virtut.

¿Per què, donchs, de cop no hi vola
mon fatigat esperit?
Per que la materia impura
lo té oprès, lo té ensopit.