Vés al contingut

Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y Deu vol aquilatarlo
del sofrir en lo gresol
per que depure la escoria
qu'encara entorpeix son vol.

Vinguen, donchs, vinguen més penes,
que no m'han d'acobardir,
per que axís podré més prompte
d'esta impura vall sortir.

Entretant, sofrèix y càlla,
càlla, pobre cor malalt,
puix vull que ses armoníes
sols les senti un d'allí dalt.

1877.